Cares, arestes i altres ambigüitats
Exposició a duo amb Lluís Tudela.
7 juliol - 11 setembre 2023
Espai Montgrí - Museu de la Mediterrània, Torroella de Montgrí
“El sentit del misteri és radicar sempre en l’equívoc, en les dobles i triples aparences, en les sospites, en la imatge dins la imatge i en les formes que esdevindran o seran segons l’estat d’ànim de l’espectador.” Odilon Redon
L’exposició «Cares, arestes i altres ambigüitats» parteix d’una exploració del fons de reserva i de l’arxiu fotogràfic que custodia el Museu de la Mediterrània, fixant l’atenció en el buit i en la indefinició de certs objectes i imatges que en formen part. La proposta s’emmarca dins el cicle Desplaçaments. Ressonàncies contemporànies, des del qual es convida a una sèrie d’artistes a dialogar i posar en joc algun aspecte relacionat amb el museu –el relat de la col·lecció permanent, materials del fons de reserva, documents custodiats pel centre de documentació, etc.–, per tal d’activar una reflexió des del prisma de les pràctiques artístiques contemporànies.
En aquest cas, eines indeterminades del fons, representacions visuals d’objectes que no s’ajusten al seu referent, imatges que es resisteixen a una interpretació inequívoca i buits en la construcció visual de la història d’un territori serveixen als artistes per interrogar-se sobre què és el que queda fora, què és el que es perd pel camí en l’intent de definir i categoritzar certs elements i què és el que s’escapa a l’hora d’articular un relat.
Situats en aquest espai intersticial, d’ambivalència i dubte, els artistes despleguen un conjunt de propostes que obren la possibilitat d’establir altres relacions, lectures i narratives al voltant d’aquests elements.
L’aproximació de Miquel Matas Ferrer se centra en la imprecisió de la catalogació d’algunes peces que formen part del fons de reserva del museu, la qual li permet especular al voltant dels límits entre eina i escultura. A partir de l’error digital en la fitxa d’una d’aquestes peces, l’artista imagina i assaja una nova forma de representació. Es podria considerar aquest nou objecte una nova peça del fons?
Per la seva banda, Lluís Tudela se situa en la carència de representació visual de certs elements dins l’arxiu fotogràfic del museu, articulant un relat en el que relaciona imatges provinents del seu arxiu familiar i creacions pròpies, fent possible altres narratives en la història recent del poble. Amb aquesta instal·lació l’artista es qüestiona què és susceptible o no de ser preservat en un arxiu.
En aquesta mateixa línia, la proposta conjunta en format d’assaig audiovisual s’atansa a una selecció d’imatges d’aquest mateix fons fotogràfic que escapen a una lectura única o inequívoca i que, posades en relació, permeten establir diversos relats al marge de l’oficial.
Rita Andreu
Cultural Rizoma SCCL
Full de sala .pdf "Cares, arestes i altres ambigüitats"
— Duo exhibition
